TECNO: El paper de les dones en l'àmbit tecnològic
Crédit de Sintesí 2021-2022
area de Tecnologia
El paper de la dones a l’àmbit tecnològic durant els segles XIX i XX ha estat rellevant, tot i que per desgràcia, moltes de les pioneres del món informàtic i empresarial són desconegudes per part del gran públic.
Amb les següents activitats volem donar visibilitat a la important tasca d’aquestes dones associant el seu nom amb els corresponents avenços tecnològics. Cercarem mitjançant aplicacions digitals si la feina d’aquestes dones ha estat reconeguda en les principals ciutats d’Europa i Nord-Amèrica i analitzarem el funcionament de la màquina analítica per resoldre equacions diferencials d’Ada Lovelace.
Objectius d'àrea:
Fer un bon ús dels cercadors d’informació digitals i saber triar el resultats més adients.
Treballar en grups reduïts i fomentar la bona comunicació entre els alumnes.
Saber planificar les tasques assignades i treballar en grup.
Conèixer la rellevància de les dones en l’àmbit informàtic durant els segles XIX i XX.
Comprendre les dificultats de les dones per fer-se visibles en l’àmbit tecnològic.
Saber utilitzar correctament els navegadors GPS per cercar informació.
Entendre el funcionament de la màquina de Lovelace i la importància que té en referència a posteriors avenços tecnològics.
Activitats
Mitjançant una aplicació de navegació GPS (Google Maps, Apple Maps…) cerca si algunes d’aquestes dones tenen algun carrer o plaça al seu nom en algunes de les més importants ciutats europees o nord americanes.
Ada Lovelace Rd, Cambridge, Regne Unit.
Calle Ada Lovelace, València, Espanya.
Av Ada Lovelace, Getafe, Madrid
Ada-Lovelace-Strabe, Ottobrunn,Alemanya.
Ada-Lovelace-Strabe,Hanav, Alemanya.
Ada-Lovelace-Strabe,Karlsruhe, Alemanya.
Ada-Lovelace-Strabe, Wien, Austràlia.
Imp Ada Lovelace, Plaisance-du-touch,França.
Grace Murray Hopper, Chateau-Thierry, França.
Imp Hedy Lamarr, Le Mans, França.
Hedy Lamarr Weg,Wien, Austràlia.
Calle Angela Ruiz Robles, Madrid,Espanya
Cerca informació biogràfica d’Ada Lovelace i fes-ne un resum. Cerca informació sobre la màquina d’Ada Lovelace i explica’n el funcionament. (Treball en grups de 3 persones)
ADA LOVELACE
Ada va neixer el diumenge 10 de desembre de 1815 a Anglaterra. A ella li van posar el nom de la mitj germana de Byron, el seu pare, que era un poeta. Als seus deu anys va viatjar per primera vegada a la seva vida fora d’Anglaterra es va anar amb un grup el qual incloia a la seva mare. El viatge va durar ni més ni menys que 15 mesos. Cap al 1827, Ada va arribar a Bifrons, el viatge havia acabat. Brifons era una mansió de camp apartada de la ciutat.
A principis de 1829, Ada va contraure una enfermetat greu, possiblement el xarampió, que li va causar paràlisi a les came i la va obligar a quedar-se al llit fins a mitjans de 1832, aquest període la va afectar molt però tot i això l’Ada va continuar amb els seus estudis.
Quan l’Ada va arribar als 18 anys va començar a assistir a les festes de l'alta societat londinenca. En un dels seus primers esdeveniments va conèixer Charles Babbage, l'única persona que compartiria la fascinació per les qüestions de mecànica.
En aquells temps a Anglaterra es va fer famós un avançat artefacte, el teler de seda de Joseph Marie Jacquard, amb què ella estava totalment fascinada. Li meravellava la possibilitat d'idear i construir màquines, com la de Jacquard, que permetessin a l'ésser humà controlar processos que anteriorment eren incontrolables o ho eren d'una manera erràtica.
Ada i Babbage es van fer amics. La seva relació la va estimular intel·lectualment, el va ajudar a avançar en les seves especulacions sobre el càlcul fins a concebre una idea brillant: construir un teler de Jacquard aplicat als números, o en altres paraules: un ordinador.
La màquina diferencial de Babbage tenia tots els elements que entusiasmaven Ada, i principalment demostrava que un dia les màquines farien possible volar. L'amistat entre el científic i la jove va durar tota la vida; es van escriure cartes fins a la mort d'ella. El 1834 Ada es relacionava molt amb William King, a qui lady Byron havia encarregat guiar la seva filla moralment; també es va encarregar d'ensenyar matemàtiques. Va ser durant aquestes classes quan Ada es va adonar que la seva passió eren les matemàtiques. Ja havia trobat la disciplina a què aplicar la seva extraordinària intel·ligència. L'estiu d'aquell any, Ada i sa mare van recórrer el nord d'Anglaterra, la zona industrial més important, visitant moltes fàbriques, on van poder veure el teler de Jacquard en funcionament.
L’INVENT D’ADA LOVELACE
Amb Babbage va mantenir no només una bona relació professional al voltant de la computació digital, sinó també una llarga amistat.
El 1845, Ada va traduir a l'anglès un document explicatiu sobre l'excepcional treball de Babbage al que va anar afegint notes explicatives que van ampliar la seva extensió a gairebé el doble de l'original.
Aquesta traducció i explicació va ser publicada en una revista francesa. Aquesta investigació, que tenia el seu origen en el treball de Babbage, va servir a la jove matemàtica per introduir algunes idees sobre programació molt avançades per a l'època.
Entre elles, un sistema de targetes perforades que serien essencials per programar els primers ordinadors a mitjans del segle XX. Aquestes aportacions de Lovelace van suposar la creació del primer algorisme destinat a ser processat per una màquina.
Mentre que nombrosos científics de l'època, inclòs el mateix Babbage, se centraven a estudiar la capacitat dels ordinadors per resoldre càlculs complexos, Lovelace va intentar oferir una visió que anava molt més enllà d'aquesta idea. Precisament, aquesta inquietud va ser la que el va portar a desenvolupar i definir innovadors conceptes que, a dia d'avui, estan considerats els primers passos en el camp de la programació informàtica i la computació. A més d'aquestes aportacions, Ada Lovelace va prendre com a referència els números de Bernoulli per desenvolupar el que avui coneixem com a algorisme informàtic. No obstant això, un dels grans avenços que va desenvolupar va ser la introducció d'aquest algorisme a la màquina de Babbage. Aquest fet li va permetre definir el que actualment en informàtica es coneix com a bucle: executar una sèrie d'accions de forma repetida. Alhora, Ada Lovelace va dissenyar la idea d'una màquina que fos capaç de programar-se i reprogramar-se per executar funcions que el portaran a la realització d'una sèrie de tasques que fossin més enllà de dur a terme simples càlculs i que quedaran expressades mitjançant símbols.
Agrupa la informació que has trobat a l’apartat anterior en una presentació (PowerPoint, Google Slides, Canva…). Afegeix-hi fotografies i dibuixos explicatius. (Treball en grups de 3 persones)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada