Tu m'entens, quan tots em van ignorar
Bella,sincera,lívida,pura rialla teva
Formosos, sincers, lívids, purs ulls teus.
Aquestes mans suaus i velles,
van acariciar les teves galtes i el meu i la meva cara.
Tot en ella era perfecte
el menjar, fet amb amor.
Per vacances varietat de menjar
Mare de mare, dono tot el meu respecte.
Cada cop et veig, em sento com a lluna
De vegades felicitat, de vegades tristesa.
Sempre vas portar noves experiències.
La vida era divertida perquè eres allà
Les teves mans tremoloses
Els teus ulls mitjans oberts
La teva pella vella càlida més tendra
On sempre em vaig sentir segura
Religiosa ell va ser, sempre
pregar per ella, pregar pels altres.
En aquesta habitació freda, dormo a la seva càlida abraçada
Aquesta fredor es va convertir en càlid record.
Recordo que ara és impossibe llençcar-m'hi
Recordo, ella es va anar deixant enrere.
Perduda en records nostres
Ella descansa amb els que van anar abans que ella.
Va passar, bella posta de sol que passa
Dormint ara, vivint al nostre cor.
Waleeha Waleeha, 3r ESO, Roig Tesalia 2022
La dona de la meva vida
Avui us explicaré un conte sobre la dona de la meva vida, la mare, la MEVA MARE, la millor. Molts pensareu, quina històtria més avorrida, i teniu raó, no és pas una història de misteri o intrigant, és més aviat un ''toston'' cursi i empalagós sobre la meva mare. Les nostres mares, les de tots i cadascun dels alumnes de la meva classe són especials, magnífiques i increïbles.
I ara pensareu ''tot això ja ho sabem'', és el tipic que es diu per al dia de la mare, però una mare és més que això, és més que dedicar-li quatre paraules un día important: tots els dies que passo amb la meva mare són únics, si no fos per elles no estariem aquí, oi?
Encara recordo aquella nit quan feia tercer de primària i se'm va ocòrrer dir-li a les nou de la nit, que a l'endemà havia de portar un barret divertit per a Carnestoltes; mai oblidaré la cara que va possar, era tan expressiva, van sobrar les paraules: Em volia matar!!!
I tenia raó, era per matar-me, però la meva mare feia qualsevol cosa per mi. Sabeu la famosa frase de ''Jo pel meu fill mato''? És tal qual la meva mare. Així que ens veieu a les dues a les deu de la nit, intentant crear un barret divertit amb estris de cuina i cosses que teníem per casa ja que era tard i totes les botigues estaven tancades... En fi, una caos!
Podria explicar-vos mil històries més sobre ella i sobre la importància que té a la meva vida, ella és un pilar fonamental. Gràcies a ella vaig conèixer la rítmica, ella em va nimar a apuntar-me a un poliesportiu del barri i com es sol dir, ''va ser amor a primera vista''. Ningú no hagués dit que uns quants anys despés, gràcies a la rítmica, viatjaria tant: Múrcia, València, Andorra, Bilbao, Santander, Tenerife... Tots tan especials, com la primera comeptició que vaig fer.
Gràcies mare per fer-me descobrir la rítmica, gràcies per dir-me sempre que quan alguna cosa m'agrada he de ser la millor i m'hi he desforçar al maxim per destacar. Tenies raó.
Ets la millor mare que ha pogut tenir, la millor germana que ha tingut la tieta , la millor tieta que han tingut les meves cosines, la millor filla que ha tingut la meva àvia, la millor neta que ha tingut la meva àvia. I seràs ma millor àvia que tindran els meus fills.
Gràcies pel teu amor incondicional, no sé què faria sense tu.
Paula Rabascall, 3r ESO, Roig Tesalia 2022
Les dones de la meva vida
Aquest poema va dedicat
a dues dones que sempre han estat
quan les he necessitat,
i que per sempre em fan i faran costat.
Elles són les meves dones.
La Lolita, des de Blanes,
m'ha ensenyat a disfrutar,
tant com de les persones,
com del simple fet de jugar.
Li encanta el color rosa,
que l'amor s'hi posa;
i disfrutar el moment de cada nit,
en què mirem una peli, que divertit!
Tu ets la meva lluitadora
per quan a la cavalcada a primera fila estar,
sota les cames de la gent passar,
la manta per no seure a terra portar
i pels pares desagradables aguantar.
Ella és una dona esportista,
molt bona portera, però sobretot nadadora.
Dels meus dolors n'és l'anestesista,
i quan estic trist és la meva animadora.
La Rosa, des de la caseta,
és la més aventurera.
Anem a fer una volta en bicicleta,
i mengem una pala de Sant Pere.
És molt carinyosa però sobretot generosa,
ja que ens ensenya a l'hort cuidar,
i cada dia ens fa el dinar,
amb els cosins a taula ens fa anar,
i del seu bon menjar disfrutar.
Amb la besàvia jugar al rumikub,
i escoltar al Marc passejar les ovelles,
escoltem el gos vigilar-les, bub-bub,
i anem a recollir mores i ametlles.
Estic tot el curs esperant,
per amb tu poder estar,
el problema és el moment de marxar,
que tots estem plorant.
I aquestes són les dones de la meva vida,
que sempre les he estimat,
i sempre les admiraré.
Què faré el dia que no estigueu al meu costat?
Tot i així sempre us recordaré,
ja que un lloc al meu cor us guardaré.
Biel de San Martín Galvany, 3r ESO, Roig Tesalia 2022
La dona de la meva vida
El 15 d'octubre de 1928, a Andalusia, va néixer la meva besavia, una nola en una familia de 3
germans, el seu pare i la seva mare, i en aquell moment van ser un més a la familia. Era una familia que no tenia molts diners per comprar menjar però tenien molts animals a casa per fer-ne, ella deia que quan podien menjar una mica més era quan el seu pare tornava a casa , eren poques vegades,ja que ell treballava viatjant, per això passava poc temps a casa. Quan estava a casa quasi sempre estava enfadat ja que els germans eren molt trapelles i ell era molt estricte.
A ella li agradava molt ballar, sempre que podia ballava, i quan hi havia un concurs de ball no s'ho pensava i s'apuntava. Més endavant els seus pares la van inscriure en una escola de ball. Els de l'escola es van adonar que ballava molt bé, d'aquesta manera es va inscriure a alguns concursos més seriosos que els que participava, al final de tot va acabar guanyant algun trofeu.
Quan ja tenia 8 anys per mala sort va esclatar la Guerra Civil Espanyola, en aquell moment va perdre la seva casa i algun que altre amic. Després de tot aquest periode de passar-ho malament quan va fer els 12 anys, es va enamorar d'un noi ( en un futur aquest noi finalment seria el meu besavi). Durant la seva adolescència deia que es guardava els diners en un lloc secret, tots aquests estalvis se'ls gastava en les fires del poble amb els amics.
L'any 1946 es va mudar a Barcelona amb el seu marit.
L'any 1953 va tenir una filla, però després quan la seva filla va ser més gran va tenir dos fills, una noia i un noi, la meva mare i el meu tiet.
Primer la meva mare i una mica més tard els dos, tot això va ser perquè la seva filla no els podia cuidar ja que es passaven treballant tot el dia tant ella com ell, tampoc podien per la situació econòmica. De forma que va haver d'assumir la responsabilitat de mare un altre cop. Portava a la meva mare a l'escola i després la tronava a casa. Sempre que podia l'intentava ajudar però no era molt sovint ja que la meva mare li agradava fer els deures sola i sempre buscar la solució per ella, no com el meu oncle que sempre estava demanant ajuda perquè no volia fer feina i sempre sortia de l'escola abans perquè la "liava", no hi havia dia que estigués tot el dia sencer a l'escola.
Després d'ells dos vaig anar jo, durant 5 anys vaig estar anant cada tarda a casa seva sempre l'ajudava , l'acompanyava on fos.
Vaig deixar de fer això quan els estudis es començaven a complicar una mica, ho vaig deixar a segon de primària.
Després de mi va anar la meva germana, ella ho va fer durant menys temps perquè el meu pare va haver una època que no treballava molt i la podia cuidar.
Aixo es va acabar quan la meva germana va arribar a p5.
Però per lastima de no fer això cada setmana rebia una visita els caps de setmana: érem nosaltres per veure-la , però sempre l'ajudàvem en el que no podia.
A l'estiu sempre estàvem a una casa que tenen els meus avis a Roda de Berà, a prop de Tarragona, això ho féiem cada estiu, no fallavem mai.
Quan va morir el seu marit al 2019 , ella va se'n va anar a viure a casa dels meus avis tot això fins al desembre de 2021 que va morir, tota la família ens vam posar a plorar i ens vam anar cap abaix però ara tot i així haver passat temps encara a vegades ,la podem recordar. l aquí tot es va acabar.
Christian López, 3r ESO, Roig Tesalia 2022
La dona de la meva vida
La dona de la meva vida
Waleeha Waleeha, 3r ESO, Roig Tesalia 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada