SOCIALS: L'Ofici i Confraria de Sant Eloi dels Argenters

L'OFICI I CONFRARIA DE SANT ELOI DELS ARGENTERS

El projecte d'escola d'enguany està dedicat a la joieria. Per aquest motiu, dins de l'àmbit de les ciències Socials, ens centrarem a investigar com ara l'ofici de joier durant la Baixa Edat Mitjana i tota l'Edat Moderna (ss. XV-XVIII). Aquesta aproximació es farà tenint en compte les qüestions organitzatives i tècniques del treball artesanal.

1. Què era la Confraria de Sant Eloi dels Argenters i quines funcions tenia?

Durant la Baixa Edat Mitjana i l'Edat Moderna, els artesans de la joieria s'agrupaven dins la Confraria de Sant Eloi dels Argenters. La confraria controlava la qualitat dels aliatges, dels forns, de l'argentat i del sobredaurat. També vigilava qui podia exercir l'ofici d'argenter i l'ascens al grau de mestre. Per assolir el grau de mestre i tenir un obrador propi, els candidats havien de demostrar que havien treballat durant sis anys com a oficials i havien d'aprovar un difícil examen. Una altre funció de la confraria era la de tenir cura dels moribunds i accidentats. Amb aquesta finalitat, la d'ajudar als necessitats, tots els argenters havien de pagar una quota.

2.Quines tècniques i eines utilitzaven els argenters i quins productes elaboraven?

Els argenters utilitzaven tècniques com la fosa, la soldadura, el reblat, el repussat, el cisellat, el llimat, el brunyiment i el sobredaurament. La fosa consistia en fondre els diferents metalls (fonamentalment or i plata); la soldadura, en adherir dues peces de metall amb l'ajuda d'un aliatge; el reblat, en ajuntar dues peces amb un clau o espiga de ferro perquè quedessin fermes; el repussat i el cisellat, en dibuixar a cops de martell i cisell un relleu sobre el metall; el llimat, en polir l'objecte metàl·lic amb una llima; el brunyiment, en donar lluentor a la peça per mitjà de la fricció, i el sobredaurament, en cobrir d'una capa d'or el producte fabricat.

Per realitzar totes aquestes tècniques, els argenters feien sevir balances, gresols, tenalles, motlles, encluses, martells, tisores i cisells. Quant els objectes elaborats, els podem dividir en tres classes: vaixella de luxe, ornaments i adorns, i objectes litúrgics. Dins la vaixella de luxe, trobem anaps, tasses, escudelles, plats i culleres; dins els ornaments i adorns, guarniments d'espases, cintes i corretges, i anells, i dins els objectes litúrgics, rosaris, creus, verges i calzes.

3.Quin aspecte tenia l'obrador d'un argenter baixmedieval

Per saber quin aspecte tenia l'obrador d'un argenter baixmedieval hem buscat per Internet el quadre de Petrus Christus titulat Un argenter en el seu taller (1449). En aquest quadre, veiem com un argenter està atenent a una parella de burgesos. En el seu obrador, entre altres objectes, trobem dues setres, una bossa de seda, una copa coberta i gallonada d'argent blanc, un recipient de vidre amb tapadora, una bossa de vellut negre amb nombrosos grans d'argent daurat, una caixa amb tres didals de roba amb diversos anells engastats de diferents pedres precioses, una bossa de vellut negre amb robins, unes balances, algunes monedes d'or i un pegat de seda.

4.Quin carrer de Barcelona gòtica concentrava el major nombre de tallers argenters?

En aquest crèdit de síntesi també hem descobert que el carrer de la Barcelona gòtica que concentrava el major nombre d'obradors argenters era el Carrer d'Argenteria, que, com podeu comprovar, té un nom molt relacionat amb l'art de l'argenteria i l'ofici d'argenter.

                                Plànol del casc històric de Barcelona. Font Vissir v3.26 (Escala 1:5.000) 

Bibliografia

Freixas i Camps, Pere, "Narcís Coromina, argenter quatrecentista de Girona", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 49 (2008), p. 187-126. 

Fuente i Castelló, Isabel de la, "La producció d'un argenter baarceloní a través del seu llibre de comptabilitat: Miquel Bofill (1450-1460)", D'Art, 23 (1997), p. 207-229.

Fuente i Castelló, Isabel de la,  "L'organització de l'ofici dels argenters de Barcelona a través dels seus privilegis i ordinacions (segles XIV-XV)", Barcelona Quaderns d'Història, 24 (2017), p. 237-246.

Torras Cortina, Miquel, "Bartomeu Ramon, un argenter  medieval desconegut", Medievalia, 19/1 (2016), p. 147-157.