NATUS: Les dones cientifíques

 Rosalind Franklin:

Va néixer al districte de Kensington, a Londres, el 25 de juliol de 1920. Va ser la segona dels cinc fills d'una família jueva anglesa, els seus pares Ellis i Muriel Franklin. 

Va cursar els seus estudis primaris i secundaris a col·legis particulars, fou una química i cristal·lògrafa fonamental per a la comprensió de les estructures moleculars de l'ADN (àcid desoxirribonucleic), l'ARN (àcid ribonucleic), els virus, el carbó i el grafit. 

Encara que els seus treballs sobre el carbó i els virus van ser reconeguts durant la seva vida, la seva contribució al descobriment de l’estructura de lADN va passar desapercebuda.

El 6 de maig de 1952 a un laboratori del King's College de Londres, es va fer el que seria considerada com la fotografia més important de tota la història. La Foto 51 amb prou feines enquadra una superfície d'uns 10 centímetres de costat, però dins de la seva petita àrea conté l'estructura primordial de l'ésser humà i la solució a segles de preguntes, que es van poder respondre gràcies a Rosalind Franklin.

Amb la incertesa de quina era exactament la composició de l'ADN, Franklin es va dedicar a fotografiar el patró de difracció mitjançant raigs X de l'àcid desoxirribonucleic i va obtenir una gran resposta.

La cristal·lografia és una tècnica que es basa en la determinació de l'estructura tridimensional d'un vidre i com a experta en aquesta àrea, Rosalind Franklin la va utilitzar per obtenir la primera fotografia de l'ADN.

El descobriment de l’ADN

Va ser descobert per primera vegada pels científics Francis Crick i James Watson, i els va valer el Premi Nobel de Química el 1962. La seva història, però, sovint omet les contribucions d'una tercera científica pionera: la química i cristal·lògrafa anglesa Rosalind Franklin, que va morir abans que es lliurés el premi, però els càlculs i mesures del qual van exercir un paper fonamental en el descobriment. El treball fonamental de Franklin va establir les bases perquè comprenguéssim qui som, un descobriment de profunda importància filosòfica i científica, els ressons dels quals encara ressonen avui.

Jane Goodall:

Valerie James Morris Goodall (Londres, 3 d’abril del 1934) encara segueix viva amb 88 anys.

Té una nacionalitat britànica.

Els seus pare un home de negocis i la seva mare una novelista que escrivia amb el pseudònim Vanne Morris-Goodall.

Tot el seu amor cap els animals i Àfrica principalment cap als ximpanzés quan de petita va rebre un peluix (aquest peluix encara  el te a casa seva a Anglaterra).

Es considerada una pionera en l’estudi dels ximpanzés salvatges i coneguda majoritàriament és coneguda per el seu estudi de 60 anys sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés, en el parc Nacional Gombe Stream Tanzania.

Es fundadora d’un institut anomenat Jane Goodall.

Tot el seu estudi va començar quan va anar a una granja d’una amiga a Kenia al 1957 allá va aconseguir un treball, com a secretària. , després d’això va contactar amb un home d’allà, Louis Leakey, aquests home creia i confiava en els grans estudis dels simis.

Leakey va proposar-li si volia ajudar-lo. Al 1958 va viatjar a Londres per estudiar la conducta dels primats i també la seva anatomia.

Jane Goodall  va fer una recaptar diners per estudi que volia fer sobre els ximpanzés.

Després d’alguns descobriments sobre els ximpanzés va ser acceptada a la universitat de Cambridge.

  L’any 1964 es va casar amb un fotògraf de National Geographic , durant el seu matrimoni es va fer coneguda amb el nom Jane van Lawick Goodall durant el seu matrimoni.

Jane Goodall  va començar a guanyar premis l’any 1984 fins l’actualitat en total va guanyar 39 premis i d’aquests en podem destacar:

·2002: Medalla Memorial Huxley,del Royal Anthropological Institute de Gran Bretanya  i Irlanda; Dit  com "Mensajera de la Paz" de las Nacions Unidas.

·2003: Medalla Benjamin Franklin de Ciencias de la Vida; Premio de Harvard Medical School's Center for Health and the Global Environment.                                                                                                                                               

L’estudi era sobre la conducta dels ximpanzés, ella va destacar la vida  familiar i socials d’ells.

Gràcies a la seva falta de coneixements la va fer fixar-s’hi en coses que ningú s’havia fixat  ja que ja es sabia en que s’havien de fixar. També va estudiar conductes similars a la dels humans en ells.

Gràcies a tot això s’ha pogut donar un altre punt de vista sobre els ximpanzés.