Llengua i literatura catalanes

El crèdit de síntesi dels alumnes 3r E.S.O, gira al entorn de la joieria ( el projecte de l'escola d'aquest any). En l'àrea de llengua i literatura catalanes, ens centrem en les perles d'aquesta assignatura. Treballem joies  des de la literatura medieval fins als nostres dies, passant per autors (millor dit forjadors) tan coneguts com Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Joan Salvat-Papasseit o Quim Monzó. Com també farem menció de la nostra perla més curiosa i única: els pronoms febles.

Per últim i no menys important, la nostra creació d’una perla molt especial; el poema.

La Florencia Abarca es sentia inspirada i ha forjat la següent perla:

Els somnis

Apareixen en les nits quan més els necessites,

I se’n van pels matins encara que no els permetis.

Són els que ens ensenyen els nostres profunds desitjos,

És com una vida perfecte que no coneixem.

Els somnis estan dins del nostre cor,

Vénen quan no els ho desmanes, sempre tenen la raó.

Ells són els nostres més grans anhels,

Són la teva il·lusió I el teu propi cel.

Ells són com un món nou,

Un paradís temporal que et treu d’aquest sòl

Els somnis es converteixen en passions.

De vegades demostren totes les teves emocions.

Els somnis són com viure una altra vida,

Jo desitjaria que no fossin fantasies ¡.

Els somnis tan de bo fossin veritat,

 Alguns són tan forts que es fan realitat. 

L'Ainhoa Pradas ha triat com a perla:

  

SALVEM ELS PRONOMS FEBLES

            Sembla ser que els pronoms febles no tenen el lloc que es mereixen entre nosaltres. Us preguntareu: per què? Us respondré amb una altra pregunta: quan heu escoltat un adolescent dir “passa-li-ho”,  “els ho comunica” o “n’hi plantava”?  Crec que mai.

            Així doncs, hem creat aquest petit dossier sobre els entranyables pronoms febles per donar-los el paper i protagonisme que mereixen,  per tal de conscinciar-nos a tots.

EL/LA/ELS/LES

1.      CD Determinat à He vist el gos al parc: L’he vist al parc.

2.      C Atributiu à Aquell noi sembla el més simpàtic: Aquell noi el sembla.

LI (HI)/ELS

1.      CI (masculí o femení sigular) à Vaig deixar el llibre a la Clara: Vaig deixar-li el llibre.

2.      CI (masculí o femení plural) à Vaig deixar el llibre als companys:  Els vaig deixar el llibre.

EN

1.      S à La Clara va anar al cinema: En va anar al cinema.

2.      C Atributiu à La Nerea és tan llesta!. La Nerea n’és tan!

3.      CC à Tornava de l’escola cansada: En tornava cansada.

4.      COP à La Clara s’ha tornat molt tranquil·la: La Clara se n’ha tornat.

5.      C Predicatiu à Les noies caminen tranquil·les pel carrer: Les noies en caminen pel carrer.

6.      CN à Vam llegir la novel·la de fantasia a clase: Vam llegir-ne la novel·la a clase.

7.      C Adjectiu à El riu va ple d’aigua: El riu en va ple.

8.      CD Indeterminat à He vist gossos al parc: N’he vist al parc.

HI

1.      CC à Viatjaré a París en un any.: Hi viatjaré en un any.

2.      COP à S’havia acostumat a la teva presència: S’hi havia acostumat.

3.      C Predicatiu à La Nerea camina tranquil·la: La Nerea hi camina.

4.      CI (en binària)  àVaig donar les claus al conserge: Les hi vaig donar.

HO

1.      C Atributiu à Aquestes noies no són simpàtiques: Aquestes noies no ho són.

2.      CD Neutre à Apropa’m el que he comprat: Apropa’m-ho.

SALVEM-LOS!!!

Passa el que has escrit a la professora à Passa-li-ho (CD+CI)

Comunica  que s’ha suspés la representació als alumnes à Els ho comunica (CI+CD)

Plantava tomàquets a l’hort de l’àvia à N’hi plantava (CD+CCLL)

La perla triada per la Clara Salas ha estat:

TERRA BAIXA (Àngel Guimerà)       

Introducció a l’obra

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”.

Terra Baixa és un drama, que pertany a la segona etapa (entre 1890 i 1900) de l’obra literària d’Àngel Guimerà, el seu veritable moment de plenitud en l’escriptura. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa i Maria Rosa.

Resum de l’argument

En el primer acte hi ha una presentació dels personatges (és on es mostren els seus caràcters I la seva situació, la seva importància dins de la trama, la relació que tenen amb els protagonistes, etc.). En aquesta part es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta, dos dels protagonistes, festegen, però en Sebastià, que ha de pagar uns deutes, s'ha de casar amb una pubilla de bona família i així fugir de la ruïna econòmica. Ja que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, coneix en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content, doncs ell estima la Marta. Amb tot això baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastià se n’adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.

En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que havia emmalaltit. Llavors la Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià i seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.

Valoració

Sens dubte, aquesta és una de les obres més notables d’Àngel Guimerà, escrita en la seva època amb més esplendor. L’objectiu que tenia en la seva fase com a productor teatral era ennoblir la dramatúrgia a Catalunya, cosa que va resultar, tot influenciant-se en Víctor Hugo i Shakespeare com a exemples a seguir. En les obres que va elaborar en aquesta etapa, utilitza el realisme i el romanticisme; prenent una idea de la realitat, imaginant-la, de forma poc imparcial, i també plasma circumstàncies viscudes de quan ell era jove en els seus protagonistes.

Crec que fou un gran escriptor i m’agrada el fet que relacionés la realitat de l’època amb una història dramaticoamorosa. L’obra de Terra Baixa sembla interessant de llegir, ja que el fet que contingui aquests embolics del típic i atemporal triangle amorós, fa que sigui un text fresc i entretingut.

La perla que he escollit (sóc en Gerard Vilaró) és Amb el cor a la mà del recull El perqué de tot plegat.

Aquest és un recull de 30 contes i algunes de les valoracions  que se n'han fet són:

“Els relats de Quim Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrassador i una solidesa d’ofici excepcional”(Hands-Harald Müller, Frankfurt Rundschau).

Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent (Guillermo Altares, El País).

.  Aquest conte tracta sobre uns enamorats que es comprometen a casar-se just el dia de cap d’any. S’acaba l’època d’amistat i comença el prometatge que els ha de dur al matrimoni. No saben quan es casaran, només juren amor i fidelitat eterns; el que es prometen és ser cent per cent sincers. Al dia següent volen anar a dinar. Ella li accepta la proposta però poca cosa, un parell de tapes i ell, en canvi, prefereix entaular-se. En aquell moment ella li pregunta si vol anar a un japonès, perqué hi van anar l’altre dia i que li va agradar molt. Ell li contesta que li va semblar bé però que no n'hi havia per tant; que detesta el menjar japonès.a ella li encanta el menjar japoès. Aleshores, com es juren sinceritat, ell li diu a ella que prefereix substituir la bona cuina per les relacions públiques. En aquell moment, ella li esbotza que és un imbècil i no es tornen a veure més.

Aquest conte, el misatge que dona,  és que si fòssim cent per cent sincers estaríem sempre barallats, fins i tot per anar a menjar a un restaurant. Hem de ser sincers però no sempre. La meva valoració d’aquest  relat és que Quim Monzó dóna el misatge que vol amb clau d'humor i originalitat.

Hem de ser sincers cent per cent?

Això m’ha fet pensar: si no ets sincer ets molt fals, per dir-ho d’alguna manera, però si ets totalment sincer aleshores ets un antipàtic. Personalment recomanaria aquest llibre perquè et parla de valors i  té aquest humor tan especial.  Tots el relats tenen missatge i amb aquest humor tan agradable. Si hagués de recomanar tres relats d'aquesta obra serien: Amb el cor a la Mà, L'honestedat i  La inopia.