LLENGUA CATALANA: Ramon Llull

IMPORTÀNCIA UNIVERSAL  DE RAMON LLULL

Ramon Llull es pot considerar el creador de la prosa literària en llengua catalana. Fou el primer a impulsar el català com a llengua vàlida per a totes les expressions de la cultura.

Va ser un escriptor, un filòsof, un místic i un missioner.

Se'l considera el creador de la llengua literària en català, ja que hi va fer grans aportacions. A partir del seu objectiu d'universalització de la fe cristiana, va desenvolupar el pensament i el coneixement del món amb arguments que mai no havien estat explicats en cap llengua romànica. Temes de filosofia, ciència, religió,  el van obligar a eixamplar el lèxic i la sintaxi de l'estàndard escrit de l'època amb aportacions d'altres llengües, sobretot del llatí i de l'àrab, en les quals també va composar algunes obres científiques i apologètiques.

Enllaçant els diversos elements de la realitat, Ramon Llull va voler construir un sistema per expressar aquest entramat de la realitat. Perfeccionant i ampliant els mètodes lògics i argumentals platònics i aristotèlics, l’organització d’aquest implicava els conceptes de Déu, l’home i el món. El va presentar a través de centenars d’obres, tant de caràcter filosòfic com literari, entres les quals sobresurten el Llibre de contemplació en Déu  i la que és considerada per molts la primera novel·la, Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill,, dins del qual es troba un autèntic tractat de mística poètica, Llibre d’Amic e Amat.  El sistema presentava una gramàtica de la realitat que des de fa segles ha servit de font d’inspiració per a les diverses disciplines de l’art i del saber. En la seva obra també es varen recollir els amplíssims coneixements científics i filosòfics que posseïa.

La varietat i la complexitat de la seva obra van empènyer Ramon Llull a una constant renovació lèxica. La riquesa i la varietat del vocabulari patrimonial està present en totes les seves obres. Va introduir al català una gran quantitat de neologismes provinents fonamentalment del llatí. El model lingüístic elaborat per ell va significar un salt qualitatiu extraordinari per a la prosa catalana que venia del llatí vulgar.

Va crear el corrent filosòfic conegut com el lul·lisme, inspirada sobretot en la seva obra Ars Magna. El lul·lisme combinava la mística amb el racionalisme per poder convertir als infidels. De fet, una part important de la seva lògica és considerada una anticipació d’idees que s’han desenvolupat actualment en el camp de l’estadística i de la informàtica.

Es poden distingir diverses etapes en la difusió de la seva obra al llarg dels segles. Malgrat la condemna que van patir injustament algunes de les seves proposicions, el període en el qual va influir més fou el Renaixement. Fins i tot, el filòsof francès René Descartes, pare del mètode científic modern, va llegir algunes obres seves. Altres autors importants que van rebre la seva influència al segle XVII van ser l’astrònom jesuïta Athanasius Kirchner, el també filòsof Gottfried Leibniz, autor de la Monadologia, i el benedictí espanyol Benito Jerónimo Feijoo, un dels principals assagistes europeus del segle XVIII o segle de la Il·lustració. En l’actualitat, hi ha una Aula Lul·liana de les universitats catalanes que difonen, a través de congressos i publicacions, la seva figura i la seva obra.    

                            

 EL BLANQUERNA

Blanquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill, més conegut com a Blanquerna (escrita a Montpeller el 1283) és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'Edat Mitjana.

L’obra descriu amb molta vivacitat i de manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de cavalleries de l'època.

Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista, Blanquerna, inicia una recerca de Déu mitjançant un viatge vital que el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa. Finalment esdevindrà ermità, per Llull l'estat de màxima perfecció espiritual.

La novel·la s'inicia amb el matrimoni d'Evast i Aloma, que, com podem imaginar, són un model de matrimoni cristià a seguir; tenen un fill, Blanquerna, que és un fill exemplar. Quan es fa gran, s'ha de casar, almenys aquesta és la intenció dels seus pares, i li presenten una noia, Natana, model de virtuts, filla d'una dona vídua. Però Blanquerna els comunica que desitja dedicar la seva vida a Déu. Convenç Natana que faci el mateix, aleshores ingressen en un monestir i en un convent respectivament. Blanquerna, gràcies als seus mèrits, va ascendint dins la jerarquia eclesiàstica i alhora va organitzant a la perfecció tots els estaments per on passa fins al punt que arriba a ser Sant Pare. Arribat a aquest punt, organitza el món cristià i un cop complerta la tasca, es retira de la vida mundana i es fa ermità, la qual cosa li permet una veritable comunicació espiritual amb Déu, que en definitiva era el seu desig més íntim.

COMPRENSIÓ LECTORA D’UN FRAGMENT DEL BLANQUERNA

En la forest¹ per on anava Blanquerna, havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual, per la  força del castell e cor² era forts de persona e savia molt de fet d’armes, era molt ergullós e faïa moltes injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada. Un jorn s’esdevenc que el cavaller, tot sol en son cavall, guarit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, feu assalt en un castell qui era d’una dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell ab d’altres donzelles; e pres aquella, e en lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes  les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge. Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessen³ la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder que seguia lo cavaller, atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li⁴ son cavall, e tenc sa via⁵ ab la donzella envers son castell.

Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre. Per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’econtraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs [...]

( Amb un eximpli i bones raons, Blanquerna convencé el cavaller perquè la deixés lliure. Després hagué d’acompanyar la donzella, en el camí de retorn cap al castell de la seva mare ).

Molt desplac a  Blanquerna com havia a eixir de so camí per acompanyar la donzella que lo cvaller li havia comanada; mas caritat, fortitudo⁶ lo faren anar ab la donzella envers les partides del castell. Dementre que Blanquerna anava ab la donzella, Blanquerna sentí temptar  son caratge de carnal delit, per la gran bellea de la donzella e per la soliditat en la qual era ab ella en lo boscatge. Mas encontinent que Blanquerna sentí la temptació remembrà la metgia⁷  per la qual hom mortifica tota temptació, ço és a saber, Déu e la sua passió, e la celestial glòria e les infernals penes; e gità’s a oració, e demanà ajuda a les set virtuts qui eren en sa companyia, e remembrà⁸ la viltat e la sutzetat⁹ qui és en l’obra de luxúria, e desirà haver la noble obra qui és en les virtuts con s’ajuden contra los vicis.

Moltes vegades hac¹⁰ Blanquerna temptació de luxúria, dementre que anava ab la donzella,  e encontinent¹¹ se donava a oració, segons que damunt és dit, e mortificava la temptació. Per esperit maligne s’esdevenc que la donzella hac temptació de pecar ab Blanquerna; e cor no havia la manera de Blanquerna contra temptació, dix aquestes paraules:

-Sènyer –dix la donzella- en vostre poder só, e vostres paraules m’han delliurada de les mans del cavaller. Altre guardo no us pusc fer, mas d’aitant que us podets plevir¹² de ma persona a tot vostre plaer.

Ramon Llull, Blanquerna, caps. 50 i 51 1. Bosc. 2. Perquè. 3. Prenguessin. 4. Li matà. 5. Continuà el seu camí. 6. Fortalesa. 7. Remei. 8. Recordar. 9. Brutor. 10. Tingué. 11. Tot seguit.  12.Aprofitar COMENTARI DE TEXT A diferència de les armes pròpies del model de cavaller medieval, l’única i més infal·lible arma de Blanquerna és la paraula. I aquesta, a través del diàleg, aconsegueix que el cavaller _que ha raptat la donzella­_ l’alliberi i pugui tornar al castell amb la seva mare. El cavaller d’aquest fragment representa l’heroi i el model d’home gentil. Però que es deixa portar pels seus desitjos carnals i el combat. Blanquerna, al contrari, representa l’heroi sense armes i model de santedat que salva la donzella sense utilitzar la força física. L’única força és la paraula. L’arma més poderosa.